dimecres, 20 de febrer de 2013


Blog d'Ismael Vallès

Geografia i Filosofia Política

Etapa docent: Professor de Geografia Humana del Departament de Geografia de la Universitat de València (1977-2011)
He desenvolupat la investigació en: Geografia econòmica històrica i actual
Geografia Cultural i Política

Etapa post docent (2011-
La temàtica considerada d'interès preferent en aquest període és la Geografia Política i la Filosofia Política
Incloc ací materials usats en el darrer curs 2010-11 com a punt inicial a partir del qual poder discutir i esmenar continguts.


Comentaris i contactes:

ismael.valles@uv.es


blogs:
http://ismaelvalles.blogspot.com/ (Temes d'actualitat política)

http://ismaelvalles1.blogspot.com/  (Geografia i Filosofia Política)


Fites acadèmiques, publicacions i principals activitats desenvolupades:


Ismael Vallès i Sanchis, Nascut a  Alcoi  el 31 de desembre de 1950. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València el 1974.
Grau de llicenciat el 1977 amb la tesi de llicenciatura Cartografia històrica valenciana, qualificada d’excel·lent per unanimitat
Grau de doctor en Filosofia i Lletres (Geografia) el 1985 amb la tesi dirigida pel Dr. Pedro Pérez Puchal,  Indústria tèxtil i societat a la regió Alcoi-Ontinyent, amb la qualificació d’excel·lent cum laude.
Professor ajudant de classes pràctiques de la Universitat de València des de 1977 a 1984.
Professor ajudant de classes pràctiques i encarregat de curs des de 1984 a 1987.
Professor Titular d’ Universitat en Geografía Humana des del 1987 fins 2011.
Des del 1984 fins el 2003 és professor del programa Hispanic Studies in Spain, organitzat per les universitats de València i Virgina (EE.UU.)
Forma part del Consell de Facultat per a aquestes dues universitats durant el mateix període. Des del 2003 fins 2011 és membre del CACE
(Consell Acadèmic dels Cursos Estrangers) de la Universitat de València.
Vice-degà de la Facultat de Geografia i Història en el període 1993-1996 i membre electe del Claustre de la Universitat de València en diverses  legislatures.
Durant el curs 2003-04 em fou concedida llicència per a gaudir d’un any sabàtic
Activitats i conferències acadèmiques domèstiques i internacionals
El 29 de novembre de 1983 vaig donar una conferència a la Casa de Cultura d'Alcoi, publicada després,: "Els Il.lustrats i la indústria a la regió d'Alcoi-Ontinyent"
A l’octubre de 1988 vaig impartir una conferència amb el títol de “Las elecciones desde la transición hasta nuestros días” en el Simposi, España: la producción cultural desde la transición (1975-1988) a la University of Virginia (EE.UU).
A l’ octubre de 1992 en un programa Erasmus vaig visitar la Freie Universität zu Berlin i la Humboldt Universität de la mateixa ciutat interessat en Geografia Política.
Pel setembre de 1995 vaig estar a La University of Virginia amb una beca de l’esmentada universitat per a dur a terme una investigació sobre Geografia Política americana.
El 1996 vaig obtenir una beca de Investigació del Ministeri d’ Educación y Ciencia per a treballar sobre Geografia Política amb Peter J. Taylor, tot obtenint l’ status de Visiting Professor en la Loughborough University (RU) entre febrer i maig de 1996.
El 15 d'octubre de 2004 vaig parlar a la Casa de cultura d'Ontinyent en la cel·lebració del centenari del títol de ciutat amb la conferència titolada "Ontinyent de ciutat agrícola a ciutat industrial"
El 28 d'abril de 2005 a la Bibilioteca municipal de Muro (L'Alcoià-Comtat) vaig exposar una conferència, publicada després, amb el títol: "De la indústria local a l'economia global: Muro en la cruïlla de la regió industrial Alcoi-Ontinyent"

El dia 5 de maig de 2012 participa en Taula redona de la figura i l'obra de Josep Joaquim Castelló i Ferre, a Bocairent.

PUBLICACIONS:


1. Cartografia Històrica Valenciana, València, Inst. Alfons el Magnànim, 1979, 221 pàgines.

2. "Cartografia històrica de l'Albufera de València" Acta Geológica Hispànica, t. 14, 1979, Barcelona, Univ. de Barcelona‑C.S.I.C.,
pp. 49‑53.


3. "Aspectes geogràfics de les eleccions legislatives de 1891 a la circumscripció de València". Revista d`Història Contemporània del País Valencià, 1, 1979, València, Univ. de València, pp.315‑353.

4. "Divisions administratives a la cartografia valenciana de la il.lustració i de la preautonomia". L' Espill, 10‑ 11, 1981, València,  pp.27‑35.

5."Noves aportacions sobre la denominació ‘País Valencià' al segle passat i sobre les opinions económiques dels seus autors". L'Espill, 12, 1981, València, pp. 101-107.

6."Aproximació a la 'Descripción del reino de Valencia por corregimientos' de Josep Joaquim Castelló (l783)." Cuadernos de Geografía, 31, 1982, València, Univ. de València, pp. 161‑172.

7.”Inundacions i eleccions : les eleccions legislatives del 28 d'octubre de 1982 a la Ribera Alta i Baixa del Xúquer." Cuadernos de Geografía, 32‑33, 1983, València, Univ. de València, pp. 157‑166.

8. "Introducció" al Plan Estatistico de la Villa de Alcoy de Francesc Pérez Planelles (20 de juny de 1807) " Vallès, I. Ed./ 1983, València, Ajuntament d'Alcoi‑Univ. de València, pp. III‑XIII.

9. "Les empreses tèxtils de la regió Alcoi‑Ontinyent entre la reconversió industrial i la integració al Mercat Comú" Ier Congrés d’Economia Valenciana vol. 1, 1985, València, Generalitat Valenciana, pp. 371‑376.

10. "Cartografia Històrica de Castelló de la Plana ", Ier Congrès d'Història de la Plana, Castelló, 1985 pp.

11."EIs il.lustrats i la indústria a la regió d'Alcoi." Estudis, 12, 1986, València, Univ. de València, pp. 125‑144.

12."La transició demogràfica i Fevolució de la població a la Vall d'Albaida i les Valls d'Alcoi, 1900‑1982. " Cuadernos de Geografía, 39‑40, 1986, València, Univ. de València, pp.365‑390.

13. Indústria tèxtil i societat a la regió Alcoi‑Ontinyent 1780‑1930. València, 1986, IVEI‑Univ. de València, 197 pàgines.

14. "Algunes deformacions dels topònims a la cartografia valenciana des de l'època foral a Cavanilles " Xè Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, 1986, València, Universitat de València‑Generalitat Valenciana, pp. 563‑568.

15."El nom de Muro" Programa de Festes de Muro , 1987, Muro, pp. 

16. "L'estimació de la població valenciana, segons el manuscrit de Josep Joaquim Castelló (1783) "Estudis sobre la població del País Valencià, vol. 1, 1988, València, IVEI, Alfons el Magnànim, Inst.Gil Albert, Seminari d'Estudis sobre la població del País Valencià. pp. 113 ‑13 5.

17. "Proceso de difusión y configuración actual de la industria en la región Alcoi‑Ontinyent (País Valenciano)", II Reunión de Geografía Industrial, Santiago de Compostela, 1988, Asoc.de Geógrafos Españoles, pp. 178‑183.

18. "El planejament urbà d'Alcoi i Ontinyent en el segle XX" en Homenatge al Doctor Sebastià Garcia Martínez, València, 1989, Generalitat Valenciana, vol. III, pp. 461‑468.

19. "La indústria ontinyentina des de finals del segle passat a la postguerra", Estudis i documents, V, Ontinyent, 1989, pp. 91‑93.

20. "Los Institutos tecnológicos en el País Valenciano: un ejemplo de política industrial propiciadora de la innovación" III Reunión de Geografía Industrial, Sevilla, 1990, Asoc.de Geógrafos Españoles, pp.363‑372.

21."Atlas espagnols postérieurs a 1980", Mediterranée, vol. 70, pp. 80‑81, 1991.

22. “Bibliografia Valenciana: Coneixement del valencià. Anàlisi dels resultats del padró municipal d'habitants de 1986",Cuadernos de Geografia, 49, pp. 142‑143, 1991.

23. "Cartografia histórica del Maestrat i Els Ports" II Congrès d'Història del Maestrat, Vinaròs, 1991, pp. 103‑137.

24. "Eleccions al Congrès dels Diputats, Parlament de Catalunya, Corts Valencianes i Parlament Balear (1977‑1991)" Cuadernos de Geografia 50, 1991, València, Univ. de València, pp. 263‑278.

25. "Fronteras política y lingüística del catalán" V Coloquio Ibérico de Geografía, León, 1992, pp. 275‑281.

26. "El`València Parc Tecnològic': síntesis de la política industrial en el País Valenciano" IV Jornadas de Geografía Industrial, Salamanca, 1992, Asociación de Geogràfos Españoles, pp. 243‑251.

27."Frontera político‑lingüística i fissures de l'àrea lingüística catalana” Saitabi, XLIV, 1994, València, Univ. de València, pp.365‑374.

28. "Aproximació a una Geopolítica dels Països Catalans" Miscel.lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 1994, Barcelona, Pub.de l'Abadia de Montserrat, Vol.VIII, pp.505‑514.

29. "Nivell de competència lingüística en català a les comunitats autónomes catalanòfones", Actes del Simposi de Demolingüística, 1995, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 264‑272.

30. "La geografia económica nexe de la geografia amb les altres ciències socials i del medi ambient " Saitabi, Vol. Extraordinari, 1996, pp. 331‑340.

31. "El Regne Unit com a estat plurinacional " Cuadernos de Geografía, 59, 1996, Univ. de València, pp. 155‑170.

32. "Cabanilles i Castelló: dos il.lustrats estudiosos del País Valencià”, Cuadernos de Geografía, 62, 1997, Univ. de València, pp. 265-282.

33. "La participació de la dona a la política: una reflexió a partir de la seua situació al País Valencià", Cuadernos de Geografía, 64, 1998, Univ. de València, pp. 413-423.

35. "Normalització dels noms dels municipis al País Valencià”, Estudis de Toponímia Valenciana, Univ. de València i Editorial Denes, València, 2000, pp.499-511.

36. "Nacionalismes al País Valencià: una proposta de tipologies des de la geografia política”, Cuadernos de Geografía,67-68, 2000, Univ. de València, pp. 219-239.

37. "Aproximación a las lenguas minoritarias en España: el caso del catalán”
en Estudios de Filología, Historia y Cultura Hispánicas, 2000, Univ. de València, pp. 233-239.


38. "L'escala global en geografia humana" Saitabi, 51-52, 2001-2002, Univ. de València, pp 455-460.

39. "Aproximació a la imatge lingüística de la ciutat de València", Cuadernos de Geografía, 73/74, Univ. de València, 2003, pp. 391-400.

40. "De la indústria local a l’economia global: Muro en la cruïlla de la regió industrial Alcoi-Ontinyent", Actes de les I Jornades d’Història Local de Muro, Imprempta de l’Editorial Marfil, Alcoi, 2005. pp. 159-173.

41. "Ontinyent: de vila agrícola a ciutat industrial" Almaig Estudis i Documents, XXI,  La Nostra Terra, Ontinyent, 2005, pp. 119-123.

42. "La indústria de Sueca; entre la tradició lligada a l'agricultura i el dinamismo de l'àrea metropolitana de València" dins de Pla Estratègic de Sueca 2003-2005. Sueca, Ajuntament de Sueca-Universitat de València, 2005, pp. 43-48.

43. "De la ciència radical a la ciència crítica: una aproximació des de la geografia humana de David Harvey" Saitabi 58, 2008, pp.481-489.

44. "Nuclis temàtics per a una geografia crítica: les propostes de D. R. Stoddart i D. HarveyCuadernos de Geografía, 60. 2011, Universitat de València, pp. 259-268.


45. "El nom de Muro: una proposta constructiva i viable" Revista de festes, Muro, 2013, p. 51 (Aquest article es pot consultar a: http://ismaelvalles.blogspot.com.es/2013/04/la-normalitzacio-de-la-toponimia_10.html )

46. "Aproximació a la geografia de la Il·lustració des d'una perspectiva valenciana", Afers, 74, pp. 51-60. Catarroja, 2013. (reproduesc l'article en aquest mateix blog)


47. "Josep Joaquim Castelló: una aportació al coneixement geogràfic del País Valencià del segle XVIII" en Josep Joaquim Castelló i Ferre: un bocairentí il·lustre i il·lustrat,
 Ajuntament de Bocairent, Col·lecció Estudis Locals, 2015, pp. 31-42.

48. "Els problemes humans i les seues solucions: la violència" Ponència presentada al XXI Congrés Valencià de Filosofia, Castelló de la Plana, març de 2016  (En procés de pùblicació)



GEOGRAFIA POLÍTICA
Prof. Ismael Vallès, Curs 2010-11

Incloc ací
el programa utilitzat en el darrer curs en el qual vaig impartir aquesta disciplina en la Universitat de València

Temari

Tema 1.  Introducció a la Geografia Política.
Els continguts de la geografia Política.- Principals tendències des del segle XIX a l’actualitat.

Tema 2. El sistema món posterior a la divisió de blocs.
0.La societat humana actual funciona com un sistema o és un caos ?.- 1. Un intent d’explicació sistèmica: (El model explicatiu de I. Wallerstein adaptat per P. Taylor).- 2. Una economia global: aspectes positius i ombres socials i ambientals.- 3. Un sistema polític complex que inclou la guerra com a element estructural.- 4. Elements moderadors del sistema i alternatives.
Tema 3. La Geografia i l’Estat.
Nacions, estats i l’estat-nació.- L’estat-nació  peça clau del sistema-món.- La configuració dels estats a Europa, diverses solucions a les pluralitats nacionals i noves creacions d’estats.-
La Unió Europea ‘objecte polític no identificat’
Tema 4. Política pública i conseqüències sobre l’economia, el territori i la societat
Poder públic i planificació del territori en la societat actual: el cas europeu.- L’ordenació del territori en el cas espanyol.-  Iniciatives públiques de desenvolupament econòmic: Instituts tecnològics i parcs científics.
Tema 5. Geografia i processos electorals.
La geografia electoral en l’actualitat.-Temàtiques de la geografia electoral.-Sistemes electorals i la delimitació de les circumscripcions electorals.- La distribució espacial dels vots i la distribució d’escons.- Influències geogràfiques en el comportament electoral i conseqüències geogràfiques del vot.

Activitats fora de l’Aula:

Visita al Parc Científic de la Universitat de València. Aquesta activitat es considera una pràctica obligada en relació al tema 4 (Visita prevista per al divendres dia 6 de maig).

Avaluació

La nota final s’obté en un 80% en la prova escrita de l’examen final i en un  20 % per la participació en classe, en especial en els exercicis pràctics realitzats en l’aula i en l'elaboració i exposició de treballs.
Treballs
Es poden fer treballs voluntaris sobre el temari, previ acord amb el professor. Els treballs es presentaran per escrit al professor abans del dia 9 de maig i s’exposaran en classe els dies 16 i 18 de maig. Puntuaran un màxim de tres punts i es podran sumar  a la nota obtinguda a l’Examen final sempre que la nota obtinguda   siga igual o superior a 4.

Bibliografia

- CASTELLS, M. (2003):L’era de la informació. Economia, societat i cultura. Barcelona, UOC.
- CLAVAL, P. (1996): Geopolitica e geoestrategia. Bologna, Zanichelli.
- CHOMSKY, N. (2001): Estados canallas. El imperio de la fuerza en los asuntos mundiales. Barcelona, Paidós.
- GLASSNER, M.I. & DE BLIJ, H. (1989): Systematic Political Geography. NY, Wiley.
- LÓPEZ TRIGAL, L.; BENITO DEL POZO, P. (1999): Geografía política. Madrid, Cátedra.
- NOGUÉ FONT, J.; VICENTE RUFÍ, J. (2001): Geopolítica, identidad y globalización. Barcelona, Ariel.
- JONES, M et al. (2004): An Introduction to Political Geography. Space, place and politics. Routledge, NY.
- KLARE, M.T. (2003): Guerras por los recursos. El futuro escenario del conflicto global. Barcelona, Urano.
- MÉNDEZ, R. (2010): El nuevo mapa geopolítico del mundo, Tirant lo Blanch, València.
- ROMERO, J.; NOGUÉ, J. (2004): Globalización y nuevo (des)orden mundial. En J. Romero (coord.): Geografía Humana. Barcelona, Ariel.
- TAYLOR, P. (1994 i 2002): Geografía Política. Economía-mundo, Estado-nación y localidad, Madrid,  Ed. Trama.
- VALLÈS, I. (2011): Geografia Política (Materials de classe, disponibles a l’Aula Virtual al llarg del curs).
Revistes: Antipode,  Geocrítica,  Hérodote,  Political Geography i Limes

* Aquest programa es podrà modificar,  pel que fa als continguts temàtics, al llarg del curs.

Vet ací el desenvolupament del tema 2 i 3 tal i com els vam veure en classe  (S'han eliminat moltes de les figues usades en classe i no disponibles en el present format)

Tema 2 El sistema-món posterior a la divisió de blocs.

0. La societat humana actual funciona com un sistema o és un caos ?.- 1. Un intent d’explicació sistèmica: (El model explicatiu de I. Wallerstein adaptat per P. Taylor).- 2. Una economia global: aspectes positius i ombres socials i ambientals.- 3. Un sistema polític complex que inclou la guerra com a element estructural.- 4. Elements moderadors del sistema i alternatives
La societat humana actual funciona com un sistema o és un caos? [1]
·        Caiguda del sistema comunista com a fi de la història
·        Conflicte de civilitzacions en lloc de confrontació de sistemes
·        Predomini d’una potència única
·        Augment de fenòmens no controlats
-  Crisis econòmiques
- Terrorisme internacional
-  Economia no reglada
-  Caos aparent...
-   Eclosió "revolucionària" en el món àrab

· Col·lapse ambiental (canvi climàtic i forta extinció d'espècies).
Es proposa una geopolítica de la complexitat com a resposta explicativa.
1. Un intent d’explicació sistèmica: (El model explicatiu de I. Wallerstein adaptat per P. Taylor)[2]
Un sistema capitalista global postfordista
Un sistema multiestatal jerarquitzat
Centre, Semiperifèria i Perifèria
Fig. 1 Representació del sistema-món basat en P. J. Taylor (1994, 2002), modificat. (I. Vallès, 2009)
Fig 2. Representació del sistema món del IROWS
Figura treta de Christopher Chase-Dunn et al.:   “World-systems in the biogeosphere:Three Thousand Years of Urbanization, Empire Formation and Climate Change”
Característiques del sistema-món
El predomini del sistema econòmic capitalista esdevé la clau general del sistema.
Utilitza els cicles econòmics de Kondratieff: A expansió econòmica/ B estancament
Inici del procés: l’era dels descobriments hispànics (segle XVI).
Aplicació en una matriu en la que s’inclouen els principals canvis econòmics i la regió predominant (economia, política i domini militar) des de la il·lustració ençà.
Concreció de la matriu en la que es distingeix entre un nucli o centre  (core) dominador i explotador, una perifèria  explotada, i un àmbit de transició o semi perifèria explotadora i explotada a l’ ensems
La proposta es completa utilitzant tres escales: global, estatal i local. Considera el sitema-món o l’escala global com a realitat sistèmica, l’Estat com a pilar i centre  on es dona el nivell ideològic, i l’escala local com al nivell de l’experiència [3]
(CRÍTICA I ACTUALITZACIÓ D'UNA MATRIU S-M)
2. Una economia global: aspectes positius i ombres socials i ambientals
Un sistema capitalista global postfordista
A l’últim quart del segle XX: economia a escala mundial o l’ economia informacional [4]
· Global i connectada en xarxes
· Informacional perquè la productivitat i la competitivitat depenen de la seua capacitat per a generar, processar i aplicar la informació. (Cf. Figura de Castells)
· Distribució jerarquitzada: concentració financera R+D+i en el centre, distribució de la producció en la resta del món (cf. Nestlé i Toyota i localització de les principals empreses multinacionals com a exemples)
Com a aspectes positius de la globalització podríem incloure [5]:
·        L’augment espectacular del comerç.
·        La inclusió de nous espais semi-perifèrics.
·        Una certa difusió-consolidació de la democràcia en alguns casos (Amèrica hispànica en el canvi de segle i en les revoltes del món àrab de 2011).
·        Una major oportunitat d’accedir a la informació i al coneixement.
·        Major intercanvi d’informació, augment de les possibilitats de contestació social concertada.
·        Connexió amb els plantejaments humanitaris globals de la il·lustració ( Drets Humans). En l’actualitat existència d’ iniciatives polítiques internacionals per la justícia, la pau i la conservació del medi ambient.
·        Aparició i consolidació d’ONGs que actuen a escala global.
La literatura disponible sobre els efectes negatius de la globalització és molt abundant. Podem destacar alguns dels coneguts efectes negatius:
A. L’accentuació del neocolonialisme [6].
Molts territoris i països del Tercer món situats en la perifèria explotada passen ara a una situació d’oblit i d’aparent desconnexió del sistema, ja siga per la manca de recursos o pel baix nivell de formació dels seus habitants o per patir llargues etapes de confrontació bèl·lica (Àfrica, part del Caucas, algunes illes del Pacífic...)
Fig. 3 La fabricació a l'era de la informació, segons M. Castells (2003).
L’Àfrica, exemple d’exclusió
L’esfondrament de l’economia africana subsahariana és notable. Desintegració de molts dels seus estats. Caiguda del comerç i de la producció pròpia acompanyat d’epidèmies, violència, guerres civils, massacres, èxodes massius i caos polític i social.
En un procés tecnològic de canvi com l’actual hi ha una clara desconnexió del subcontinent.
La massiva infecció de Sida, major que enlloc, és una mostra més de la desestructuració i absència de protecció social eficaç.


Fig. 1 Índex del desenvolupament humà, 2005. Constata els

 tres nivells jeràrquics del sistema-món en el mapa de 

Philippe Rekacewicz :


Moviments migratoris [7] 
Mostren la disparitat i la jerarquia del desenvolupament econòmic mundial del sistema- món accentuat en l’etapa global actual.
La bipolaritat bàsica del sistema econòmic, entre una àrea que passa fam i una àrea farta acompanyada de la difusió global de la imatge benestant del centre es concreta en grans fluixos migratoris des de la perifèria a l’Amèrica del Nord i Europa principalment, i en menor mesura als països àrabs exportadors de petroli, Austràlia i Japó (Veure mapa).
La tendència dominant es basa en la demanda de mà d’obra barata per a treballs de baix salari o no desitjats per la població de les àrees receptores i de mà d’obra qualificada (subsector I+D+i) per als sectors innovadors.
Els jubilats del centre migren dins del mateix centre cercant climes benignes en igualtat de seguretat i serveis (del centre i nord d’Europa a l’Europa Mediterrània; del Nord i centre dels EE.UU i Canada a Florida i Califòrnia)
En èpoques depressives, com la crisi actual, els Estats accentuen els controls d’entrada i intenten reduir el corrent migratori.
El fenomen migratori mundial és una de les proves de funcionament del sistema-món amb la lògica del capital d’una banda i la de l’existència de les fronteres estatals de l’altra.
Una de les conseqüències de les grans desigualtats econòmiques i de les fronteres estatals impermeables és la proliferació de màfies que controlen els fluixos d’emigrants i la gran quantitat d’emigrants morts en l’ intent de travessar les fronteres del centre, especialment les del sud i est de la UE i la frontera entre els EE.UU i Mèxic.


Veure el mapa sobre les migracions econòmiques dels anys 90 (actualitzat 2005) i posteriors en:  http://www.monde-diplomatique.fr/cartes/#Migrations-et-refugies
[Consulta:21.2.13]

Fig. 2  Morts en relació a la immigració il·legal a les portes d'Europa (2006). Font: Lemonde-dipolmatique (cartes) http://www.monde-diplomatique.fr/cartes/mortsauxfrontieres  [Consulta:12.2.13]
Els conflictes armats i les guerres són un altre factor estructural del sistema-món i genera desplaçaments massius de població. L’ Amèrica hispànica i l’Àfrica subsahariana són el principal focus d’emissió de refugiats i  confirmen l’acumulació de factors negatius de la perifèria.
B. Dualisme social i societats fragmentades
En paraules de Castells (2003), la globalització produeix:
“un augment de l’atur a Europa, descens dels salaris reals, desigualtat creixent i inestabilitat laboral creixent als EE.UU. subocupació esglaonada de la mà d’obra al Japó, informalització i degradació de la mà d’obra urbana d’incorporació recent als països en vies d’industrialització; i una marginació creixent de la mà d’obra agrícola en les economies estancades i subdesenvolupades. Augment significatiu de la pobresa, de les desigualtats i de la polarització social”[8]
L’ atur que es produeix al centre obeeix en part a  deslocalitzacions industrials dels espais tradicionals industrials, no compensat per les noves activitats en la gestió i en les activitats en I+D.
Desigualtat, pobresa urbana i exclusió social en el centre.
Els espais mundials més desafavorits, com l’Àfrica subsahariana i les bosses de pobresa de la societat opulenta és el que es denomina el Quart món i representa l’augment  la pobresa i l’exclusió  d’Estats i classes socials present a bona part del planeta.
C. Potenciació d’una economia criminal global[9]
El crim organitzat s’ha convertit també en global, utilitzant la tecnologia de l’era de la informació al seu servei. Especuladors financers, comerciants d’armes, narcotraficants, contraban, terroristes, mafies (Europa i EE.UU) yakuzas al Japó, càrtels de Colòmbia i Mèxic, màfies a Itàlia, tríades a la Xina i mafiyas a Rússia. Utilitzen el sistema financer internacional legal i els paradisos fiscals.
A Espanya funcionen vora 200 organitzacions criminals amb més de 4000 membres[10]
D. Augment exponencial dels impactes ambientals a escala mundial.
Descarada participació del centre, responsable de la major part de les emissions contaminants.
Persistència de la contaminació produïda a Europa.
Participació creixent dels espais emergents com la Xina que passa a ocupar el primer lloc en les emissions de CO2, desplaçant els EE.UU. al segon lloc.
Desplaçament de les empreses industrials més contaminants a la perifèria que acumula així també factors negatius provinents de les empreses del centre.
Com a conclusió,  podem resumir els efectes negatius de la globalització dient que suposa la generalització i extensió d’un sistema injust i depredador, tot i tenir virtuts que han permès la seua llarga pervivència, la globalització actual potencia i augmenta els seus efectes en generalitzar-los a escala planetària. Més encara en espais sense sistemes de protecció social.
Els efectes negatius del sistema econòmic a nivell ambiental, òbviament també queden potenciats.
En l’apartat positiu es constata l’extensió de la semi-perifèria (SE asiàtic, Xina i la Índia, Brasil...)
Iniciatives en l'àmbit  d'institucions internacionals com l'ONU i altres.
A nivell dels moviments socials contestataris del sistema es comprova una actuació a nivell global dels sectors socials desfavorits moviments altermundistes i contraris a l’actuació bèl·lica dels països del centre, així com l’actuació de ONGs que pal·lien en part algunes manifestacions negatives del sistema.
3. Un sistema polític complex
Un sistema polític complex i jerarquitzat
A. El sistema-món funciona sobre la base dels estats i d’agrupacions d’estats. Al costat del sistema econòmic global, el pilar polític del sistema està construït sobre els estats, basats en el concepte de sobirania que arranca en la pau de Westfàlia i que es reinterpreta i es modifica, segons convé a les potències dominants (ex. Polònia, 1939, Txecoslovàquia,1968 i darrerament Sèrbia i l' Iraq)
L’esquema explicatiu de centre, perifèria i semiperifèria  és vàlid també per a explicar el funcionament de les peces bàsiques que són els estats enormement diversos en desenvolupament econòmic, extensió i població, potència militar... de manera que també podem entendre’ls situats en els tres escalons jeràrquics aplicats al sistema econòmic: superpotències, potències mitjanes, estats poc rellevants i estats fallits segons la seua capacitat de domini, projecció i influència mundial.
Panregions teòriques i reals
La GP ha elaborat diverses propostes d’agrupacions d’estats en relació al domini geoestratègic global. Es tracta de les panregions o macroregions. Coneixem la de Mackinder de principis del segle XX amb tres àrees. La geopolítica alemanya del període nazi reconeixia tres panregions dirigides per EE.UU, Alemanya i Japó que dividien el món en el sentit dels meridians i tenien respectivament l’Amèrica llatina, Àfrica i el SE asiàtic com a perifèries (Taylor, 1994:53) (Veure figura adjunta)
Fig. 7. Panregions teòriques en el primer terç del segle XX . Font: Taylor (1994)
Durant el període de la guerra freda hi van haver dues macro regions estratègiques o blocs que es corresponien amb les dues organitzacions militars corresponents de l’OTAN i el Pacte de Varsòvia. Més avant aquesta divisió contemplà l’aparició dels països no alineats i dels neutrals. A partir dels anys 90 el pacte de Varsòvia desapareix i queda reforçada i ampliada l’OTAN.
Multipolaritat, món fracturat
Ja el 1971 a l’etapa de Nixon com a president dels EE.UU és reconeixia una multipolaritat amb cinc focus: EE.UU, La URSS, Europa Occidental, Japó i Xina.
A nivell teòric Taylor (1994:80) destaca el model de Galtung que permet integrar la relació E-W i N-S.
La desaparició de la URSS i la integració de l’Europa Oriental en la UE suposa  variacions que no invaliden del tot el model teòric bàsic de l'existència de grups regionals de països.
(Veure figura adjunta).
Fig. 8. Panregions i potències alineades en el món
posterior a la segona guerra mundial.
Integracions regionals i hegemonies en el sistema-món polític actual
L’evolució política de la 2ª meitat del segle XX s’ha plasmat bàsicament en la creació i consolidació (malgrat les crisis recurrents) de l’espai econòmic i polític de la UE. L’èxit d’aquest nou model ha estat imitat en part per agrupacions regionals, però aquestes són bàsicament comercials com  la TLCAN (Tractat de lliure comerç de Nord Amèrica) el MERCOSUR mercat comú de  part d’Amèrica Llatina i de l’ASEAN en el SE asiàtic
L’ONU és l’organisme internacional que agrupa  192 estats el 2009, la quasi totalitat dels estats que hi ha actualment al món.
Es tracta d’un organisme creat sobretot per a dirimir els conflictes entre els estats i impedir les guerres.
L'estructura i el funcionament de l'ONU reprodueix a nivell polític la divisió jerarquitzada que hem vist en el sistema econòmic.
Teòricament és una organització democràtica en la que cada estat té un vot (Assemblea general), però el Consell de Seguretat, que és on realment es fa la política, té 5 estats membres permanents que tenen dret de vet: EE.UU, Rússia, Xina, Gran Bretanya i França.
En la guerra d'Iraq de 2003, els EE.UU i els països col·ligats com que no els interessava el resultat de les votacions del Consell de Seguretat, senzillament van actuar al marge de L’ONU.
Una  interpretació de Dieterich, H. i Chomski, N.  (2002), considera d’una manera crítica el sistema-món econòmic i polític com un conjunt que compta amb un proto Estat global que utilitza  la totalitat dels principals organismes internacionals  al servei del centre.
Format pel G-8  i els seus successors el proto Estat global actuaria de fet com el govern global. Aquest govern usaria com a  estructura executiva els organismes internacionals econòmics (BM,FMI,OCDE,OMC) els polítics (ONU/Consell de Seguretat) els social-ideològic (ONU/Assemblea General, UNESCO, PNUMA, OIT) i els militars (OTAN)[11] (veure gràfic)
Fig. 9. L’estat global segons Dieterich, H. i Chomsky, N. 10
Aquesta interpretació potser discutida pel que fa al grau de cohesió dels que formen el centre i pel grau d’explotació de la resta del sistema; però difícilment es pot rebatre l’existència dels quatre principals nuclis del centre.
Quedarien fora de la interpretació d'aquest esquema l’ascens de Xina i la Índia i l’existència de la semi-perifèria.
Com a d’altres períodes històrics és clara l’existència de nuclis econòmico-militars predominants.
Actualment  la configuració d'algunes àrees d’influència  està en disputa com passa en alguns països abans part de la URSS, cas de Geòrgia i Ucraïna.
En l’actual etapa, és evident l’hegemonia dels EE.UU, però la major part dels analistes i compresa l’actual administració Obama, consideren la situació necessitada d’actuacions multipolars.
És clara també la dèbil actuació en  política exterior de la UE; la debilitat de Rússia i els seus problemes per reconstruir una àrea d’influència i la decadència econòmica del Japó.
Sobre l’ hegemonia dels EE.UU,  alguns autors situen l’ inici del declivi a partir de la guerra del Vietnam (Taylor, 1994).  les dues presidències de G.W. Bush haurien accentuat  la crisi iniciada anb la derrota de Vietnam.
Un article de Moisés Naím arreplega clarament la idea de la crisi de la primera potència en la dècada actual:
“Esto se acabó. La superpotencia estadounidense está en caída libre. La economía en bancarrota, sus bancos en barrena, deudas por las nubes, sus industrias manufactureras derrotadas por los rivales del Lejano Oriente y sus ejércitos empantanados en países que no entienden y enfrascados en una guerra a muerte contra terroristas globalizados a quienes entienden aún menos. Las cifras de desempleo estadounidense son las más altas en un cuarto de siglo mientras que el valor de las acciones de iconos como General Motors o Citicorp ha llegado a su nivel más bajo. El desprestigio de Estados Unidos es indiscutible y su declive como superpotencia está a la vista”.
Però malgrat els forts problemes constatats, Naím acaba desmentint el pronòstic anterior i assegurant la  solidesa de la primera potència mundial, (El País, 8.3.09) coincideix així amb les apreciacions de I. Ramonet (1999) entre altres.
Com a conclusió a la situació geoestratègica actual podem assenyalar  variacions en els països del centre; l’ascens incontestable econòmic de la Xina, l’ Índia, el Brasil i Rússia i la   persistència  d’una perifèria explotada  que manté una posició política i social insuportable i injusta. La revolta dels països àrabs iniciada en 2011 assenyala el desig democràtic que de fet reforça el predomini d'aquest sistema.
Estats Fallits
En l'altre extrem de la superpotència i dels pols dominants es troben els Estats més pobres i amb menor protecció per als seus ciutadans. Es tracta de la part més dèbil de la perifèria que rep el nom d' Estats Fallits[12].
N. Chomsky (2006) dona també el nom d'Estat Fallit als EE.UU. basant-se en consideracions morals, ètiques i polítiques[13]
The Fund for Peace (La fundació per la pau) amb seu a Washington elabora una ranking mundial on situa en quatre grups els estats del món encapçalats pel grup d'Estats fallits (Consultar mapa i enllaç)
El concepte d'estat fallit o frustrat se centra segons aquesta fundació, que connecta amb les informacions de l'administració dels EE.UU, en indicadors socials i demogràfics, econòmics i polítics ( pressió demogràfica, violència i moviments de refugiats, declivi econòmic i augment de les desigualtats, no aplicació dels drets humans, descontrol de la seguretat interna...) Són estats en definitiva amb clares mostres de deficiència en les funcions bàsiques dels estats tal i com funcionen en general en els països democràtic del centre.
Fig. 10. Estats Fallits el 2010 segons The Fund for Peace. http://www.fundforpeace.org/ [Consulta: 28. 2. 11]
B. Conflictes armats i població refugiada i desplaçada.
La confrontació armada continua essent en el món global actual una constant. Considerem ací només els conflictes des del final de la confrontació dels blocs.
Estudis de la Universitat de Hamburg [14] constaten l’existència constant d’una quarantena alta de guerres i conflictes armats en la dècada passada dels anys 90 i l’actual.
Si bé estem ara lluny de les pèrdues multimilionàries en vides de la II GM, encara els conflictes armats aporten xifres milionàries de víctimes. Es conten ací les víctimes de combatents i civils, sovint inclosos en la denominació eufemística i hipòcrita de “danys col·laterals” la mort es deu sovint  no a ferides de guerra sinó a la fam i la desintegració de l’economia i del sistema sanitari. La guerra del Congo havia produït del 1998 al 2005 vora 3’9 milions de morts en un conflicte encara obert i la de Sudan des del 1983 al mateix any uns 2 milions de morts11.
Algunes de les guerres ocorregudes a partir dels anys 90 tenen connexió clara amb la caiguda del comunisme i conflictes entre nacionalitats d’un mateix estat (antiga Iugoslàvia per exemple) i conflictes nacionals en territoris de l’antiga URSS
(Armènia-Azerbaian, Txetxènia, Geòrgia...)
Una de les característiques clau de les guerres actuals –com en el passat-  és la connexió amb una doble finalitat: control geoestratègic i control de recursos econòmics clau, de manera especial el petroli (Afganistan i Iraq entre altres)[15]
Una tercera característica, essencial i que coincideix amb les anàlisis del sistema-món vistes en els punts anteriors del tema és el desplaçament dels conflictes armats a la perifèria que veu així agreujats els altres factors negatius.
Un altre element important és la presència de terrorisme internacional com a exemple de problemes nacionals i de problemes geoestratègics (IRA, ETA, Al Qaida, Extrema dreta...)
En relació a aquest últim punt hem de constatar els conflictes del Congo i Sudan abans mencionats. D’altres fonts [16] ens permeten constatar la presència dels conflictes armats el 2006 situats tots ells en la perifèria, entre ells els de Colòmbia, Txetxènia, Israel-Autoritat Palestina-Líban, Sudan i Somàlia.
A més a més es constata també la localització perifèrica dels conflictes en territoris en els quals els estats “no tenen el monopoli de la violència legítima” Estats que hem denominat en el punt anterior Estats Fallits (Cf. Mapa adjunt)
Fig. 12 Mapa mundi  sobre els conflictes armats el 2006 tret de DURAND, M. F. et al.(2008): Atlas de la Globalización, València, PUV, p.85
Moltes de les guerres de la perifèria, com les subsaharianes actuals responen al control de recursos i són en part conseqüència del colonialisme de la metròpoli que va delimitar les colònies segons els seus interessos sense respectar els pobles indígenes, de manera que les fronteres dels estats que pretenien “civilitzar” no es corresponien amb la realitat tribal.
Una publicació de La Universitat de Hamburg (2009) [17] ens situa clarament els conflictes en la perifèria on les guerres accentuen els problemes de tot tipus de la perifèria.
Fig.  13 guerra (krieg) i conflicte armat (bewaffneter Konflikt) a l’Àfrica el 2008 segons dades de L‘AKUF de la Universität Hamburg
[ Consulta: 21.2.13]
Fig. 14 localització de les guerres i conflictes el 2009. Font: AKUF Analysen, Nr. 8, des.2009, p. 2
El 2011 els conflictes s'han localitzat a més als països àrabs amb especial virulència a Líbia. Una interpretació del periodista Ll. Bassets (El País:1.3. 2011): Siglo XXI año cero"  ens aprofita per entendre el conflicte ara en curs. http://blogs.elpais.com/lluis_bassets/
Refugiats i desplaçats
Els refugiats i desplaçats que es generen al sistema-món[18] actualment se situen als voltants dels 10 i 24 milions respectivament amb una tendència a la baixa. Els primers suposen desplaçaments internacionals de població originada per guerres, conflictes o persecució política. Els segons són desplaçaments massius interiors dins dels estats, originats per idèntiques causes.
Hi ha un nombre important de persones ( uns 30 milions), els desplaçaments de les quals obeeixen a raons ambientals (desertització i canvi climàtic sobretot)
La informació de l’ACNUR, Agència de refugiats de l’ONU, que s’encarrega dels refugiats, assenyala per al principi de l’actual dècada el retorn de 4 milions de refugiats als seus països (Angola, Sierra Leona, Libèria i l’Afganistan)
Un nucli important d’emissió de refugiats es localitzava a Sudan, Myanmar, Burundi, R. D. del Congo, i Somàlia seguits per l’ Iraq i el Vietnam. La principal zona d’ acollida és Paquistan, Iran, Alemanya, Tanzània i els EE.UU.
El desplaçament de refugiats afecta sobretot, per tant, la perifèria en els dos sentits el d’eixida i el d’entrada. (Es podem comprovar les dades de 2008 i 2009 disponibles a l’ACNUR 

http://www.unhcr.org/4c11f0be9.html  [Consulta 21.2.13]

IDPs=internally displaced persons
Fig. 14. Mapes sobre refugiats i desplaçats al món el 2008 i 2009. Extrets de: 2008 i 2009 Global Trends: Refugees, Asylum-seekers, Returnees, Internally Displaced and Stateless Persons, ACNUR, (Pub. juny 2009, p. 6 i juny de 2010 p. 7 . Enllaç en nota 19 )
4. Problemes bàsics i elements de moderació del sistema-món.- Hi ha un model alternatiu?
Els defectes principals del sistema-món són segurament estructurals, són part essencial del funcionament d’un sistema multisecular.
L’acumulació de beneficis, els guanys econòmics –el mercat, la mà misteriosa que és la clau reguladora del sistema com ja va dir A. Smith- genera desigualtats territorials i socials
Les desigualtats són una part substancial del sistema que comporta l’exclusió d’àrees extenses del planeta i milions de persones i són  prova de la injustícia del sistema.
La depredació de recursos, inclosos els no renovables; el consum desaforat i sovint banal és un altre element bàsic. Això és tradueix ara en danys ambientals – i socials- globals seriosos.
Les confrontacions armades per a resoldre problemes que en el segle XX han arribat a usar armes nuclears són un altre factor estructural del sistema no resolt
El terrorisme internacional com a resposta a problemes nacionalitaris (IRA, ETA, Txetxènia...)
Relacionats amb l’extrema dreta (atemptat a Bologna (1980)[20],Oklahoma city, (1995)...)
Relacionats amb la confrontació geoestratègica com els atemptats d’Al-Qaida a Nova York, Madrid, Londres i Bombai.
Elements de moderació i alternatives del sistema-món.
La proposta d’alternatives ha passat per una substitució frontal del domini teocèntric que va començar per desmuntar teòricament la teocràcia des del Renaixement. L’atac frontal dels privilegis
de classe o del domini colonial trencat per  les revolucions del segle XVIII en avant.
L’ intent d’enderrocament del sistema capitalista per part de les Revolucions de Rússia i Xina, en canvi, no ha funcionat.
Podem constatar alguns corpus teòrics de denúncia del sistema i acords internacionals (A)i reformes institucionals en funcionament (B).
Algunes de les fites importants en funcionament en el segle XXI podrien ser:
A. Aportacions científiques, propostes de canvis socials i acords internacionals (p.e. moderns, il.lustrats, marxistes, anarquistes, cristians progressistes...)
En l’actual fase global:
- la idea de que el sistema necessita límits  Els límits del creixement (Informe Meadows)
- les propostes com la del desenvolupament sostenible  (Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, 1992 i de Kioto, 1997 amb patrocini de l’ONU i posteriors)
- moviments socials com els altermundistes i les ONGs
B.  Reformes institucionals que han cristal·litzat en la creació d’organismes internacionals que intenten moderar els efectes negatius. Podem destacar, malgrat les seues limitacions,  l’ONU i el Tribunal o Cort Penal Internacional (TPI)  i a escala regional la creació de la UE [21].
Aquests organismes internacionals i l’aprovació i aplicació de lleis i tractats a les diferents escales polítiques  intenten facilitar les relacions interestatals i moderar els efectes negatius del sistema.
· Chomsky (2006) critica el funcionament de la superpotència i proposa complir els tractats internacionals i el reconeixement de l'ONU [22]
Propostes teòriques alternatives a l'organització de l'actual sistema-món
Alguns científics socials han analitzat el sistema-món l’han criticat i han proposat alternatives. Ens podem aproximar a algunes propostes alternatives a l’actual sistema-món com les de Wallerstein, Chomsky, Castells i Harvey entre altres.
Wallerstein (1998 i 2006) [23] és una autoritat en l’anàlisi del sistema món. Ha explicat el seu funcionament sense ometre les característiques pròpies del sistema que el fan socialment injust i mediambientalment inviable.
En la seua opinió el sistema-món, tal com el coneixem, "està apunt de desaparèixer en els pròxims 25 o 50 anys" com a efecte de la globalització. Pot ser substituït de manera creativa per a millor o per a pitjor, s’hauria de fer pels camins polítics possibles,  demana per tant la participació i la mobilització per a aconseguir que el substitut siga millor [24].
Castells (2003)[25]constata el canvi que suposa el sistema global actual respecte del model immediat anterior. Explica l’economia i la política de la societat informacional:
“La societat xarxa...formada per xarxes de producció, poder i experiència, que construeixen una cultura de la virtualitat amb els fluxos globals que transcendeixen l’espai i el temps...”
En la seua obra constata, al costat dels canvis positius, l’acceleració dels problemes que s’ha produït, els socials i els ambientals. Però el seu pronòstic és optimista:
"El somni de la il·lustració, que la raó i la ciència resolguessin  els problemes de la humanitat, està al nostre abast però conscient que hi ha una esquerda extraordinària entre el nostre desenvolupament tecnològic i el nostre subdesenvolupament social"
I continua:  “No hi ha res que no pugui ser canviat per l’acció social conscient i intencionada, proveïda d’informació i recolzada per la legitimitat”
El geògraf David Harvey (2000) [26] també ha tocat la qüestió: analitzar el sistema actual i pensar alternatives. Se centra en el predomini dels neoliberals i les alternatives a la seua actuació:
“L’agenda revolucionària del neoliberalisme ha avançat molt en la senda del canvi físic i institucional en aquests darrers vint anys (considerem el doble impacte de la desindustrialització i la disminució de la força dels sindicats en el Regne Unit i en Estats Units, per exemple) Per què, aleshores, no podem imaginar canvis igualment dramàtics (encara que apuntant a una direcció diferent) mentre busquem alternatives?”
Chomski i Dieterich [27] fan una anàlisi amb crítiques concretes i propostes de solució en una línea similar a les anteriors:
La transformació de l’etapa de globalització del sistema  i la proposta d’alternativa és formulat de la següent manera:
“Pel que fa als continguts de la transformació [de la globalització] no hi ha cap misteri: són les empreses transnacionals, els estats capitalistes nacionals i el proto-Estat burgès els que bloquegen el progrés històric. (...) La tasca política primordial de l’aldea global consisteix finalment en sotmetre les tres entitats a un profund procés de democratització que puga retornar la sobirania política a les majories”

Notes:

[1] Cf. ROMERO, J. Y NOGUÉ, J. (2004): “Globalización y nuevo (des)orden mundial” en Geografía Humana, Barcelona, Ariel,pp. 101-103
NOGUÉ, J Y VICENTE, J. (2001): Geopolítica, identidad y globalización, Barcelona, Ariel, p. 95.
MÉNDEZ, R. (2011): El nuevo mapa geopolítico del mundo, València, Tirant lo Blanch, pp. 80-85.
[2] TAYLOR, P. J. (1994), Ibídem pp. 3-44.
[3] TAYLOR, P. J. (1991): “Géographie politique et systèmes-monde” en Geographies du Politique, Paris, Press de FNSP, pp. 180-181.
Un Observatori global, disponible a la xarxa, concreta la proposta de sistema-món dirigida per P.J. Taylor i centrada específicament sobre la xarxa mundial de ciutats : GAWC Globalization and World Cities Research Network
http://www.lboro.ac.uk/gawc/index.html [Consulta: 22.2.11]
[4] CASTELLS, M.:(2003): L’era de la informació. Economia, societat i cultura, Barcelona, UOC,  Vol. I pp. 115-116.
[5] MARTÍNEZ ESTÉVEZ, A. (2002): La concentració del poder econòmic : lliçó magistral llegida en el solemne acte d'obertura del curs 2002-2003, València, PUV. L’autor assenyala al costat d’inconvenients alguns dels beneficis de la societat globalitzada.
[6] ROMERO, J. Y NOGUÉ, J. (2004): “Globalización y nuevo (des)orden mundial” en Geografía Humana, Barcelona, Ariel,pp. 103 i ss.
CASTELLS, M.:(2003): L’era de la informació. Economia, societat i cultura, Barcelona, UOC, Vol III, pp. 108 i ss.
[7] El tema dels moviments migratoris també l’inclouen NOGUÉ, J Y VICENTE, J. (2001): Geopolítica, identidad y globalización, Barcelona, Ariel, pp.125-130.
[8] CASTELLS, M.:(2003): L’era de la informació. Economia, societat i cultura, Barcelona, UOC,  Vol. I, pp 351-352.
[9] CASTELLS, M.:(2003): L’era de la informació. Economia, societat i cultura, Barcelona, UOC,  Vol. III, p. 199 i ss.
[10]ROMERO, J. i NOGUÉ, J.:( 2004) p.106
[11] CHOMSKI, N. i DIETERICH, H. (2002): La aldea global, Tafalla, Txalaparta, pp.71-84
[12] Veure MÉNDEZ, R. (2011) pp. 150-161.
[13], "Es posible identificar varias de las características primarias de los estados fallidos. Una es la falta de capacidad o voluntad para proteger a sus ciudadanos de la violencia (...)Otra es su tendencia a considerarse más allá del alcance del derecho internacional, y por tanto libres para perpretar agresiones y violencia. Además, si tienen forma democrática, padecen un grave 'déficit democrático' que priva sus instituciones formales de auténtica sustancia "
CHOMSKY, N. (2006): Estados fallidos. El abuso de poder y el ataque a la democracia, Público, Madrid, 2010, p.9
[14] Veure RENNER, M. (2006): “Baixa el nombre de conflictes violents” en Signes vitals 2006-2007,Barcelona,  Unescocat, Angle Ed. Pp. 80-81.
[15] KLARE, M. T. (2004): Sangre y petróleo. Peligros y consecuencias de la dependencia del crudo, Barcelona, Tendencias Ed, 2006
[16] DURAND, M.F. et al.(2008): Atlas de la globalización, València, PUV, p. 85.
[17] http://www.sozialwiss.uni-hamburg.de/publish/Ipw/Akuf/publ/AKUF-Analysen-08.pdf
[18] RENNER, M. (2005): “Es redueix el nombre de refugiats” dins de Signes vitals 2005”,Barcelona,  Unescocat, Angle Ed. Pp.62-63.
[19]   http://www.unhcr.org/4a375c426.html
http://www.unhcr.org/4c11f0be9.html
[Consultes:25.2.11]
[20] http://it.wikipedia.org/wiki/Terrorismo_nero (Veure l'enllaç adjunt per al terrorisme d'extrema dreta a Itàlia)
[Consulta:2.3.11]
[21] Nacions Unides i Tribunal Penal Internacional i Unió Europea : http://www.un.org/spanish/ http://www2.icc-cpi.int/Menus/ASP/states+parties/ http://europa.eu/index_es.htm
[Consultes: 2. 3.11]
[22] CHOMSKY, N. (2006): Estados fallidos. El abuso de poder y el ataque a la democracia, Público, Madrid, 2010, p. 337.
[23] WALLERSTEIN, I. (1998): Utopística. Les opcions històriques del segle XXI, València, PUV, 2003
_________________(2006): L’universalisme europeu. La retòrica del poder, València, PUV. 2008.
24_______________(2010): En una entrevista feta a Actuel Marx 48,  afirma "Nos chances de créer un système-monde meilleur que celui dans lequel nous vivons sont de 50 contre 50. Mais 50 contre 50, c'est beaucoup. Nous devons nous efforcer de saisir cette chance même si elle nous échappe finalement. A quel tâche plus utile chacun d'entre nous pourrait-il s'atteler?  p. 194.
[25] CASTELLS, M. (2003): L’era de la informació, III vol. Barcelona, UOC., pp. 427 i 437,
[26] HARVEY, D. (2000): Espacios de esperanza, Madrid, Akal, p.215. (La traducció catalana i el suratllat són meus)
[27] CHOMSKY, N. i DIETERICH, H. (1996): La aldea global, Tafalla, Txalaparta, 2002, p. 201. (la traducció i el suratllat són meus)
Sobre la posició de CHOMSYI és útil l’entrevista publicada en el País del 2.3.09 :
http://www.elpais.com/todo-sobre/persona/Noam/Chomsky/4425/ [Consulta: 2.3.11]